Comentari

Aquest poema de Rilke va ser traduït per Joan Vinyoli, d’alemany a català. He escollit el poema, perquè el poeta ens parla de que ell no és tal i com la gent el veu, sinó que interiorment és una altre persona, una millor persona. El poema tracta sobre aquest tema i ell mateix es compara amb un arbre , amb el silenci entre dues notes, que al principi sembla que no s’adeqüin entre elles però que finalment sonen bé.

Comentari

          Aquest poema de Rilke va ser traduït de la seva llengua original. He escollit el poema primer de tot pel títol, ja que m’ha inspirat una sensació de llibertat que ara desprès d’acabar el curs hem podré permetre. Trobem que el poema ens parla dels seus poemes i personalitza a elements de la natura, com són el mar, el vent i els arbres. Trobem també diferents preguntes retòriques. El poema m’ha transmès la sensació de que el poeta sent dins seu, totalment, tot el que escriu.

Va escriure tant en vers com en una prosa molt lírica. Els seus dos poemes més coneguts són Sonets a Orfeu i les Elegies de Duino. En prosa, les obres més famoses són Cartes a un jove poeta i la Die Aufzeichnungen des Malte Laurids Brigge, gairebé autobiogràfica. També va composar més de 400 poemes en Francès, dedicats al país on va decidir viure, el cantó de Valais a Suïssa.

Va néixer amb el bonic nom de René Karl Wilhelm Johann Josef Maria Rilke a Praga, República Txeca (aleshores part de l’Imperi Austrohongarès). La seva infantesa i joventut a Praga no van ser gaire felices. El seu pare, Josef Rilke (1838-1906), va esdevenir funcionari del ferrocarril després d’una frustrada carrera militar. La seva mare, Sophie ("Phia") Entz (1851-1931), provenia d’una família industrial benestant de Praga, els Entz-Kinzelbergers, que vivia en un palau a Herrengasse (Panská), on René va passar gran part dels seus primers anys. El matrimoni dels pares es va desfer el 1884. La relació entre Phia i el seu únic fill ben aviat es va veure obstaculitzada pel perenne dol envers la filla més gran (després de la mort de la filla, van obligar Rilke a adoptar el paper de la seva germana, fins i tot vestint-lo de nena quan era molt jove).

Els seus pares van pressionar el jove talent poètic i artístic per fer-lo ingressar en una acadèmia militar, on va romandre de 1886 a 1891, quan la va deixar per malaltia. De 1892 a 1895 va estudiar amb un tutor per preparar l’examen d’ingrès a la Universitat, que va aprovar el 1895. El 1895 i 1896, va estudiar literatura, història de l’art i filosofia a Praga i Munic.

A partir de 1923, el poeta patia cada vegada més problemes de salut que requerien llargues estades al sanatori de Territet, prop de Montreux, al llac de Ginebra. La llarga estada a París entre gener i agost de 1925 fou un intent d’escapar de la malaltia amb un canvi de decorat i de condicions de vida. Malgrat tot, encara va publicar poemes solts importants els anys 1923 a 1926 (inclosos Gong i Mausoleu), a més d’una exhaustiva obra lírica en francès.

Només poc després de morir es diagnosticà la malaltia de Rilke: leucèmia. El poeta morí el 29 de desembre de 1926 al sanatori de Valmont, a Suïssa, i l’enterraren el 2 de gener de 1927 al cementiri de Raron, a l’Oest de Visp. Trià el seu propi epitafi:

Rose, oh reiner Widerspruch, Lust,
Niemandes Schlaf zu sein unter soviel Lidern.

RAMONA, ADÉU (1972) és la primera novel·la de Montserrat Roig. La història i la trama que apareix a l’obra ens és narrada a través de la veu de tres dones ( filla, mare i àvia), que a part de compartir experiències i vincle familiar, comparteixen nom, familiarment Mundeta.

En aquest petit treball he intentat relacionar l’obra de Montserrat Roig amb l’època del Franquisme el qual van viure les tres Mundetes al llarg del seu desenvolupament, des de la guerra civil fins la caiguda i mort de Franco. Primerament exposaré que va ser el franquisme,  les causes que el van portar, i les repercussions que va tenir sobre Espanya i sobre les dones. I seguidament relacionaré aquest període de la història d’Espanya amb el llibre, com ja he dit abans.

 El Franquisme és un règim polític autoritari, neix d’una victòria militar a diferència d’altres règims similars, que neixen amb suport popular o per via electoral. El franquisme és va imposar desprès de la victòria dels nacionals davant dels republicans en la Guerra civil espanyola que va tenir lloc entre el  17 de juliol de 1936 i el 1 d’ abril de 1939, desprès d’un cop d’estat fallit. La fi de la guerra va comportar l’arribada d’una postguerra que va in fluir en gran part de la societat.

L’autoanomenat bàndol nacional, amb l’ajuda dels feixismes italià i alemany, va aconseguir conquerir tot el territori espanyol de l’anomenat bàndol republicà, que rebien l’ajuda de la Unió Soviètica (URSS), del moviment internacional Comunista i de les Brigades Internacionals. Aquest període va perdurar fins la mort del cap d’estat Franco (màxim dirigent del bàndol nacional i dictador del país).

Per a les dones, la revolució va significar un cert alliberament. L’avortament es va legalitzar i es va parlar d’amor lliure. A més d’ocupar-se de la supervivència a les llars, les dones van col·laborar en l’ organització de la lluita antifeixista i van participar en la producció.

Relacionant-ho amb el llibre aquesta etapa la viuen les tres Mundetes, encara que la filla ( Mundeta Claret) és la que ho viu menys, ja que ella viu en l’etapa on el franquisme anava de capa caiguda, la tercera etapa. El personatge de la filla sens mostra com l’indestriable de la revolució estudiantil dels últims anys de la dictadura,  participa a en la constitució de Sindicat Democràtic d’estudiants i en assembles universitàries.

La Mundeta àvia i mare viuen l’esclat de la guerra civil i les seves conseqüències que acaben en dictadura. Fets que es destaquen en el llibre que parlen sobre la Guerra Civil. En la Mundeta Jover (àvia) l’autora ens mostra el sentiment de por, d’angoixa i de monotonia que la gent tenia a l’época, a causa de la poca estabilitat política i més en començar la Guerra Civil. En aquest anys de Guerra Civil ens parlen de els bombardejos de Barcelona el 1938 i els morts que van provocar les bombes, on la Mundeta mare es veu implicada ja que pensa que entre els morts està el seu marit, en Joan Claret. En la Mundeta Jover ( àvia)

Aquest fets són els que és destaquen el llibre i els que l’autora amb tota l’ intenció mostra  els fets més importants , els qual són la postguerra i  la Guerra Civil , que van marcar a la seva generació.

COMENTARI:  He escollit aquest poema perquè ma’ha agradat molt la manera que una mare vol protegir al seu fill, que no és plantar-li cara a un enemic o algún mal sinó que el que vol es protegir-lo de tot i que torni a formar part d’ella. I també m’ha agradat perquè  diu que si algu té culpa de com és el seu fill  és ella.

           Jonàs ens fa una crítica constructiva cap l’art escènic.  El teatre un art proper a les persones i públic, un art emotiu i on vius l’escena,  s’està debilitant i ja no es fan bones obres. El cinema s’ha posat en marxa i sembla que també ha posat a la gent que hi acudeix amb freqüència com si d’un pol oposat es tractés. L’empresari està al darrere de tota aquesta massa de gent que deixa de banda l’escalfor del teatre pel fred cinema.

           Per la mala repercussió que ha tingut pel teatre aquesta actuació dels empresaris, d’invertir més en el cinematògraf i menys en el teatre, en Jonàs demana a algun empresari, que sense esperar res a canvi i sense ànim de lucre, aposti pel teatre   per així poder seguir gaudint de l’art en viu,  on s’ajuntin emocions i sentiments en un mateix escenari.               

Si ets en mon somni tan present, tan clara
que percebo la fressa del trepig,
que sento el teu alèn en la meva cara
i el sabor de tants besos entremig,
¿com és possible que l’absència encara
no hagi cedit, vençuda pel desig?

No pas com l’escultor que espera glòria
ans com l’amant que només pensa amor,
he refet en una obra transitòria
la teva imatge amb afanyós rigor
damunt el marbre dolç de la memòria
i amb el cisell blaníssim de l’enyor.

I així tu ets meva en la presó secreta
d’on mai ningú no trobarà el camí,
i de nit, com qui fa una malifeta,
que ni l’àngel mateix no em pot sentir, 
arriba fins a tu, a la quieta
i en pensament, allò més pur de mi.

El segon poema que he escollit és una poesia on l’autor ens mostra i personifica  l’absencia d’alguna cosa o d’alguna persona. Ens mostra la seva absència i li aplica qualitats humanes. El poema l’he escollit perquè crec que té un gran merit parlar d’una cosa tant abstracte i mostrar-la de forma tan clara i segura.

Temps, no te’n vagis

massa de pressa, tot

el que podem és en aquest espai

de vida que se’ns dóna

sense perquè:     

                      ja tot sentenciat

He escollit aquesta poesia, perquè trobo que és un poema on l'autor expressa i transmet molt bé les seves emocions, m'ha agradat perquè nes fa reflexionar sobre la vida, sobre el temps i ens fa adonar que la vida és un instant que no l'hem de desaprofitar. Personalitza la mort com el jutge penitent, com si la mort mateixa fós un jutge que et comdemnés a cadena perpetua.

Dóna'm la mà

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.  

Comentari :És un poema de temàtica amorosa com molts dels poemes d’en Papasseit,  té una anàfora,que repeteix al principi i entremig de les diferents estrofes, la qual dona títol el poema. He escollit aquest poema perquè ens descriu un passeig a la vora del mar, cosa que hem recorda les nits i tardes d’estiu.