MIQUEL MARTÍ I POL

POETA DEL POBLENeix a Roda de Ter el 1929, l'obra de Martí i Pol no es pot deslligar de la realitat i de la gent, 'la seva gent', d'aquesta vila osonenca. De condició obrera, va treballar a la fàbrica tèxtil la Blava dels catorze anys als quaranta-tres, fins que la malaltia no l'en féu sortir. La dura vida dels treballadors, llurs ànsies i preocupacions, el treball esforçat i anònim de les dones, la vida de la gent gran..., tot plegat ha configurat una obra socialment compromesa, com apareix ben clarament a 'El poble' (1966) i a 'La fàbrica'(1972).

Però el realisme social de Martí i Pol, el seu compromís amb els més desvalguts, conviu en la seva obra poètica amb una constant reflexió sobre valors universals com l'amor, la mort i el destí. Això és especialment visible els primers anys setanta, quan se li manifesta l'esclerosi múltiple, que li va impedir de moure's i de parlar amb normalitat per sempre més.

Martí i Pol tracta tots aquests valors en un llenguatge senzill, directe, pròxim i tendre, fet que explica el gran nombre de lectors, de tota edat i condició, que s'han identificat amb la seva poesia.La cultura catalana porta dol. Miquel Martí i Pol, el poeta actual més llegit, ens va deixar el dia 11 de novembre de 2003, a setanta-quatre anys, endut per l'esclerosi múltiple que l'afectava de feia molts anys.

 Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

Miquel Martí i Pol­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­---­­­­­­­­­­--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Si parlo de la mort és perquè em moro
i al capdavall més val parlar de coses
que hom coneix intensament. La meva
mort, per exemple, la tinc ben sabuda,
fa molt de temps que convivim i encara
conviurem molt de temps, fins que es resolgui
d'un cop per sempre el plet que mai no aporta,
malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.
Llavors serà el moment de l'elegia
i algú haurà de fer-me el panegíric
(en català, si us plau, i en decasíl·labs)
que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.
Mentrestant parlo de la mort, tal volta
perquè és allò que tinc més viu i pròxim,
per no caure en subtils pedanteries
que, fet i fet, no porten a cap banda.
Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.
No es pot pas demanar més honradesa.

El poema anterior d'en Miquel Martí i Pol pertany a Quadern de vacances (1975).  

­COMENTARI: He escollit aquets dos poemes, que encara que parlin sobre temes diferents, són dues idees o dos pensaments amb els que hem sento identificat ja que també penso, que s’ha de mirar al futur i pensar en el que vindrà com també encara que faci por s’ha de parlar de la mort i el que ens espera i així poder aprofitar cada moment al màxim.