Nadal

Nadal                                       Sento el fred de la nit                                 i la simboma fosca. Així el grup d'homes que ara passa cantant. Sento el carro dels apis                                 que l'empedrat recolza i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.Els de casa, a la cuina,                                 prop del braser que crema, amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena; i ells recullen les plomes,                                 i ja enyoren demà.Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com som-.                                 Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Comentari :Doncs aquest poema l’he trobat en el llibre L'irradiador del port i les gavines. En aquest cas el poema no és de temàtica  amorosa, sinó que ens parla de la comoditat i confort que sent, però a l’hora la pena que sent quan arriba el Nadal. He escollit aquest poema, perquè el Nadal és l’època de l’any que més m’agrada ja que puc estar reunit amb tota la família.