RESPIRAR...

Respirar, oh invisible poema!
Constantment entorn del propi ésser,
espai còsmic pur per intercanvi. Contrapès
en què rítmicament jo m’acompleixo.

Única onada de la qual
sóc mar, a poc a poc;
tu, el més amesurat de tots els mars possibles,
guany d’espai.

Quants d’aquests llocs de l’espai foren
ja dins de mi. Hi ha més d’un vent
que és com fill meu.

Em reconeixes, aire, en altre temps ple encara dels meus llocs?
Tu, llisa escorça un dia,
corbesa i fulla dels meus mots?

 

Comentari

          Aquest poema de Rilke va ser traduït de la seva llengua original. He escollit el poema primer de tot pel títol, ja que m’ha inspirat una sensació de llibertat que ara desprès d’acabar el curs hem podré permetre. Trobem que el poema ens parla dels seus poemes i personalitza a elements de la natura, com són el mar, el vent i els arbres. Trobem també diferents preguntes retòriques. El poema m’ha transmès la sensació de que el poeta sent dins seu, totalment, tot el que escriu.