Ma vida no és aquesta hora abrupta

Ma vida no és aquesta hora abrupta
dintre la qual em veus tan apressat.
Jo sóc un arbre davant el meu fons,
sóc només una de les meves boques
i just aquella que es clourà primer.

Sóc el silenci entre dues notes
que s’habituen l’una a l’altra malament:
la de la mort vol fer-se dominant.

Però en l’interval obscur es concilien,
juntes fremint.
                       I queda bell el cant

 

 

Comentari

Aquest poema de Rilke va ser traduït per Joan Vinyoli, d’alemany a català. He escollit el poema, perquè el poeta ens parla de que ell no és tal i com la gent el veu, sinó que interiorment és una altre persona, una millor persona. El poema tracta sobre aquest tema i ell mateix es compara amb un arbre , amb el silenci entre dues notes, que al principi sembla que no s’adeqüin entre elles però que finalment sonen bé.