Nadal
| ||
| ||
Dóna'm la mà
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Comentari :És un poema de temàtica amorosa com molts dels poemes d’en Papasseit, té una anàfora,que repeteix al principi i entremig de les diferents estrofes, la qual dona títol el poema. He escollit aquest poema perquè ens descriu un passeig a la vora del mar, cosa que hem recorda les nits i tardes d’estiu.
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 1894 - 1924), poeta. Al 1914 va começar a treballar com a bibliotecari de l'Ateneu Enciclopèdic PopularCap al 1915 començà a col·laborar, en castellà, a Justícia Social de Reus i, en castellà i català, a Sabadell Federal, on publicà una sèrie d'articles d'ideologia llibertària que signà amb el pseudònim de Gorkiano, per l'admiració que sentia per Màxim Gorki. Els articles en castellà formen dos llibres, Humo de fábrica i Glosas de un socialista. També publicà la «fulla de subversió espiritual» Un Enemic del Poble (nom pres del títol d'una obra de teatre d'Ibsen), que sortí fins al 1919.Des del 1919 fou un escriptor totalment en català.Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Va ser influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti, notablement en els seus primers llibres, on és palesa l'atracció que en els futuristes provocaven els invents: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular -la cançó- i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista, amb el qual manté més relacions que les esperades.El llibre El poema de La rosa als llavis ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.Morí de tuberculosi als trenta anys. El seu estat de salut es veu reflectit sobretot en els poemes «Tot l'enyor de demà» (de L'irradiador del Port i les gavines), que tracta el tema del malalt que té ganes de llevar-se, i «L'ofici que més m'agrada» (d'Óssa Menor), on, impedit per al treball físic, exposa la bellesa de cinc oficis.