A CASA, TANTS DEL TANTS

 A CASA, TANTS DEL TANTS A la guerra jo no hi vaig 
ni tampoc a la teràpia 
i de concursos no en faig, 
no vaig per la via Àpia  ni pujo cap al despatx, 
vaig on em guia la nàpia 
rebent trompades a raig 
i sentint-me dir ganàpia.  El meu bon medicament 
és la pura primavera 
de l'esperit i la dent.  i el premi viu que m'espera 
és un monstre replendent, 
mirall on sóc com no era.   

 

Comentari:  El poema ens  mostra el pensament de l’autor de que ell és un home lliure i que només farà el que ell vulgui. Ens fa veure la llibertat a l’hora d’escollir el nostre destí i que cadascun de nosaltres  arribarem a port pel camí que haguem escollit, i acabarem sent el tipus de persona i portarem el ritme de la persona que haguem decidit ser.