Enric Casasses

Les cases del meu carrer

 

les cases del meu carrer
una cova a la muntanya
el jardí vermell de flors
l’embarcador de la platja

la barraca dels pastors
el niu penjat a la branca
la claror del fons del pou
els fumerols de la plana

les parades del mercat
el banc de seure a la plaça
el caminet d’entre els camps
la fàbrica abandonada

el racó de sota el pont
la font de la font trobada
el porxo de l’estació
la palla groga a l’estable

l’ombra d’un sol presseguer
la pols de la caravana
i la llum de l’horitzó
i l’estrella més llunyana

tot és casa meva i tot
m’era i m’és i em serà casa
com si veiés voleiar
la roba estesa de l’àvia 

Comentari:  He triat aquest poema perquè m’ha atret el sentiment  que desprèn l’autor cap el seu poble i l’emoció que sent  al anar detallant  totes les coses característiques del seu carrer. També l’he triat perquè m’ha recordat els estius que de petit passava amb la familia en una casa de platja on tot semblava  molt bonic , encara que estigues molt desordenat.

A CASA, TANTS DEL TANTS

 A CASA, TANTS DEL TANTS A la guerra jo no hi vaig 
ni tampoc a la teràpia 
i de concursos no en faig, 
no vaig per la via Àpia  ni pujo cap al despatx, 
vaig on em guia la nàpia 
rebent trompades a raig 
i sentint-me dir ganàpia.  El meu bon medicament 
és la pura primavera 
de l'esperit i la dent.  i el premi viu que m'espera 
és un monstre replendent, 
mirall on sóc com no era.   

 

Comentari:  El poema ens  mostra el pensament de l’autor de que ell és un home lliure i que només farà el que ell vulgui. Ens fa veure la llibertat a l’hora d’escollir el nostre destí i que cadascun de nosaltres  arribarem a port pel camí que haguem escollit, i acabarem sent el tipus de persona i portarem el ritme de la persona que haguem decidit ser.

Enric Casasses

                Enric Casasses va néixer el 1951 a Barcelona. Conegut com poeta, tot i que també va ser traductor. La principal característica de les seves obres és que són poesies fòniques, és a dir, de molts sons, creades per a ser recitades.El 1973 va publicar “La bragueta encallada”, però no va ser fins al 1991, amb la obra “La cosa aquella” que comença a introduir-se en els circuits comercials.Les seves obres són conegudes perquè va començar a experimentar amb el vers lliure i amb l’anisosil·labisme. Un dels simbols que utlitza en les seves obres és l’aparició del mar, que és un espai sense horitzons, cosa que significa un pas a l’altre vida.També destaca el temps, com un concepte negatiu, que condueix a la destrucció. Estava d’acord amb la teoria del cosmos. (tot és dintre d’un mateix)El 1997 va publicar tres llibres de gran importància:-D’equivocar-se-De la nota-UhAquests tres llibres signifiquen la culminació d’una via i un principi d’inflexió. En ells, apareix el tema recurrent de la seva poesia. Aquesta tracta sobre un fons ètic i ideològic, amb exaltació del jo i la natura.