Blogia
La pintura és poesia muda; la poesia, pintura cega.

Les cases del meu carrer

 

les cases del meu carrer
una cova a la muntanya
el jardí vermell de flors
l’embarcador de la platja

la barraca dels pastors
el niu penjat a la branca
la claror del fons del pou
els fumerols de la plana

les parades del mercat
el banc de seure a la plaça
el caminet d’entre els camps
la fàbrica abandonada

el racó de sota el pont
la font de la font trobada
el porxo de l’estació
la palla groga a l’estable

l’ombra d’un sol presseguer
la pols de la caravana
i la llum de l’horitzó
i l’estrella més llunyana

tot és casa meva i tot
m’era i m’és i em serà casa
com si veiés voleiar
la roba estesa de l’àvia
 
Comentari:  He triat aquest poema perquè m’ha atret el sentiment  que desprèn l’autor cap el seu poble i l’emoció que sent  al anar detallant  totes les coses característiques del seu carrer. També l’he triat perquè m’ha recordat els estius que de petit passava amb la familia en una casa de platja on tot semblava  molt bonic , encara que estigues molt desordenat.

0 comentarios